LA CASTANYADA

Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes de novembre, una festa en honor als difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals. Celebren doncs,  la  tardor, el final de l’estiu i el temps que falta fins l’hivern, aquell temps en què la Natura sembla morir i Persèfone està a l’Hades. Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor, de les collites de l’estiu i de la verema, cauen les fulles de molts arbres…També és el cicle de la foscor: comença el temps fred,  les nits són més llargues, els dies més curts, canviem l’hora. 

És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida. La mort és ben patent.

Encara avui perviuen costums relacionats amb el foc i les ànimes (encendre espelmes, portar flors als nostres difunts...) i amb els antics àpats funeraris: un dels costums més característics és la Castanyada, se celebra vora del foc amb castanyes torrades, panellets i fruita confitada. En aquesta època de l’any, el rebost és ple de conserves, confitures, elaborades amb la fruita recollida a l’estiu; també ja s’han arreplegat les ametlles...

Els romans celebraven les festes en honor de Pomona, la deessa dels arbres fruiters. També celebraven una festa de culte familiar en honor als seus difunts, ja que pensaven que una vegada a l'any tornaven a les cases en què van habitar. Així doncs, els havien d'allunyar amb ritus amables perquè les ànimes marxessin tranquil.les.

L’Església cristiana, declarada religió oficial de l’Imperi romà per l’emperador Constantí el 313, que s’oposava a aquests costums romans i als posteriors costums celtes, imposa una festa cristiana i l’any 607 s’estableix la Festa de Tots Sants el primer dia de novembre i uns cents anys després, comença a celebrar-se la Commemoració dels Fidels Difunts el dia 2 de novembre. Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d'elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme.

Sigui el que sigui el que celebrem,  la Castanyada , Tots Sants o Hallowen, la por a la mort i el record als morts continua essent patrimoni de l’ésser humà. Sense saber-ho tenim por i/o respecte de les mateixes coses que els romans:  històries de l’home llop, dels fantasmes, dels lemurs que vaguen per la terra aquests dies, de velles que es trasnformen en monstres, de bruixes, de vampirs, de zombis. En tot cas els hi desitjo a tots: Sit tibi terra levis "Que la terra et sigui lleu"