Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes de novembre, una festa en honor als difunts. Les raons d'aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural, el curs vital de la natura i els períodes estacionals. Celebren doncs, la tardor, el final de l’estiu i el temps que falta fins l’hivern, aquell temps en què la Natura sembla morir i Persèfone està a l’ Hades . Tots Sants determina l’inici del cicle de la terra: després de l’abundor, de les collites de l’estiu i de la verema, cauen les fulles de molts arbres…També és el cicle de la foscor: comença el temps fred, les nits són més llargues, els dies més curts, canviem l’hora. És el temps de la sembra; els camps, però, restaran erms fins que amb la primavera retorni la vida. La mort és ben patent. Encara avui perviuen